14-F: JxCat guanya les eleccions a Calella
El partit del president Puigdemont i Laura Borràs s’ha imposat en les eleccions de la pandèmia a Calella, amb el 26,27% dels vots. 1.806 calellencs i calellenques han donat confiança a JxCat, que s’ha destacat com a primera força política des de l’inici de l’escrutini, per davant d’Esquerra, que s’ha quedat amb el 24,17% dels vots. La baixa participació –amb una caiguda de 25 punts respecte el 2017– és una de les notícies de la jornada electoral, juntament amb l’ascens del PSC i la irrupció de VOX, que en la seva primera ocasió concorrent als comicis catalans, s’ha destacat com a la quarta opció dels calellencs i calellenques. A l’altre extrem, la patacada de Cs, que perd la condició de segona força política a Calella en unes eleccions al Parlament de Catalunya. S’ha deixat pel camí 1.831 suports.
JxCat afrontava aquestes eleccions amb la condició de partit nou i les ha guanyat a Calella aplegant poc més d’una quarta part dels vots que s’han emès al conjunt de les 19 taules que hi havia a la ciutat. 1.806 calellencs i calellenques li han donat suport i li han donat la victòria als comicis. El seu vot representa el 26,27% dels sufragis emesos, un cop finalitzat el recompte.
A Calella, Esquerra, amb el pinedenc Pere Aragonès com a cap de llista, s’ha quedat a 144 vots del guanyador. Els republicans han aplegat 1.662 vots, 751 menys que el 2017, i ara representen el 24,17% del total. Amb tot, es mantenen com a segona força més votada a la ciutat en unes eleccions al Parlament de Catalunya.
Una de les pujades més significatives de la nit és la que ha experimentat el PSC, que creix en suports i es manté com la tercera opció política dels calellencs en uns comicis catalans. L'”efecte Illa” s’ha traduit amb 256 vots més que en el 2017, fins els 1.205; el 17,53% del total.
VOX protagonitza una de les notícies impactants de la jornada. En la seva primera participació a les eleccions catalanes, el partit d’extrema dreta de Santiago Abascal i el seu cap de llista per Catalunya, Ignacio Garriga, s’ha col·locat com la quarta força política més votada a Calella: 490 suports (7,13%).
La CUP millora els resultats del 2017 a Calella, en nombre de vots i percentatge total. El partit que ha presentat la badalonina Dolors Sabater com a cap de llista ha sumat 21 suports més, fins els 455 (6,62%).
En Comú Podem es situa com la sisena força política a Calella en unes catalanes. La formació liderada per Jésica Albiach ha perdut suports directes –ha obtingut 367 vots respecte els 515 que va rebre el 2017; però ha crescut a nivell percentual. Els comuns han recollit el 5,34% dels vots emesos.
Cs pateix una davallada sense precedents. De ser la segona opció dels calellencs ha passat a la setena posició, perdent 1.831 dels vots que va rebre el 2017. La formació taronja, que ha presentat Carlos Carrizosa de cap de llista, ha obtingut 304 suports aquest 14-F, que representen el 4,42% del total.
També han estat les primeres eleccions per al nou PDeCAT d’Àngels Chacón, la cap de cartell del partit a qui dona suport l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini. Els demòcrates, que han conservat els drets electorals del que era Junts al Parlament, han obtingut a Calella 227 vots. El 3.30% del total. A aquesta hora de la nit, amb el 98.72% escrutat a Catalunya, la llista no obtindria cap escó i es quedaria fora de la cambra catalana.
El 14-F també s’ha traduït en una davallada dels suports per al PP. La llista encapçalada pel tarragoní Alejandro Fernández ha perdut 162 vots a Calella i s’ha quedat amb 202. Això representa el 2,94% del total.
L’independentisme suma més del 60% dels vots a Calella
El bloc de les forces independentistes representa el 60,36% dels sufragis de la jornada electoral a Calella. S’hi comptarien els de JxCat, Esquerra, CUP i PDeCAT. Dos punts per sobre de la representació que van obtenir el 2017.
La participació cau 25 punts en unes eleccions celebrades en plena pandèmia
Tot i les continuades cues d’electors a les portes dels col·legis electorals, les dades al final de la jornada han posat en evidència que eren degudes bàsicament per les restriccions d’aforament a l’interior per motius de seguretat sanitària i no pas perquè hi hagi hagut una major afluència. De fet, la participació s’ha mantingut sempre per sota del nivell del 2017 i fins i tot del 2015 des de primera hora del matí, quan s’han donat els primers avançaments.
Al conjunt de les 19 urnes que hi havia distribuïdes als tres centres de votació de Calella s’hi han comptabilitzat 6.974 paperetes, situant la participació final en el 53,35%. El 2017 va arribar al 78,30%. Amb el 100% escrutat a la ciutat, aquí s’han emès 73 vots en blanc i 99 han estat declarats nuls.
